Els 100 articles científics més citats segons «Nature»

Nature

Les citacions són el mitjà pel qual els investigadors reconeixen la font dels seus mètodes, idees i conclusions, i s’utilitzen sovint com una mesura aproximada de la importància d’un document. Ara fa 50 anys, Eugene Garfield creà Science Citation Index (SCI), el primer sistema per seguir les citacions en la literatura científica. Per celebrar l’aniversari, la revista «Nature» ha publicat l’article «The top 100 papers», en el qual explora els 100 articles científics més citats a la plataforma Web of Science (WoS), de Thomson Reuters (es pot descarregar el llistat complet). Cal destacar que la novena posició està ocupada per un article del bioquímic català Jordi Folch i Pi (1911-1979), que va desenvolupar la seva carrera científica als Estats Units d’Amèrica.

Una de les conclusions més rellevants de l’estudi és que la literatura científica té una estructura piramidal, amb una elit altament selectiva (vegeu infografia i feu un clic per ampliar-la). Així, dels 58 milions de documents indexats a WoS, només 14.499 tenen més de 1.000 citacions, mentre que 18,3 milions han rebut d’1 a 9 citacions i 25,3 milions, cap.

Nature_top_100_papersL’anàlisi ha generat també alguns resultats sorprenents com, per exemple, que molts dels treballs científics més famosos no estan entre els més citats. Ara bé, cal tenir en compte que aquests articles són tan importants que s’incorporen al corpus principal del coneixement científic establert i no necessiten ser citats. Així, la gran majoria dels 100 articles descriuen mètodes experimentals o programari que s’han tornat essencials en els seus camps. Alguns articles metodològics són una referència estàndard que se cita amb la finalitat de clarificar el tipus de treball realitzat.

Els estudis de citacions han de tenir en compte els anys de publicació (aquí, 68 dels 100 articles es van publicar entre els anys 1970 i 1999) i la dinàmica de publicació i citació específica de cada camp científic. Així, no tots els camps produeixen el mateix nombre de publicacions i, per exemple, els biòlegs tendeixen a citar un altre treball amb més freqüència que els físics o els matemàtics.

Els 100 articles més citats corresponen a àrees com biologia (tècniques de laboratori), bioinformàtica, cristal·lografia, matemàtica, estadística, medicina, filogenètica, química, física o psicologia/psiquiatria.

D’altra banda, Google Scholar també ha compilat un llistat alternatiu dels 100 documents més citats (també es pot descarregar el llistat complet). Aquest estudi conté més citacions per les dimensions majors de la base de dades. La classificació de Google Scholar destaca per la presència de llibres i d’àrees de les ciències socials, sobretot l’economia.

Per a més informació, podeu consultar l’article «The top 100 papers».

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Bibliometria i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s